Exprimint lo que no son fruites.

I de cop i volta, et gires, i et dones conta de tot el temps que has perdut...


En Theo m'ha llegit, i no pas poc. M'ha mig despullat "literariament". La seva resposta ha estat... Va, deixem-ho estar que no m'agrada parlar de mi. Peró si que ha fet que m'aturés i em possi a pensar.
És curiós, i és que poca gent em fa parar per meditar, peró ell, sí!

Recordo la primera vegada que el vaig veure, era en un partit de futbol, i la ùltima, 14 anys més tard, en un altre partit de futbol. Evidentment, no en la mateixa possició... Ell ja no té esdat per correr darrera una pilota :-P, i a mi em falten energies per aguantar 90 minuts de pèu, darrera una barra de metall.

A lo que anava...
No em sento identificada quan algú m'afalaga, peró les vegades que ell ho ha fet, l'he escoltat.
L'he escoltat, cosa que no vol dir que li hagi fet cas!
- T'has d'exprimir!- m'ha dit... o quelcom semblant.
Peró jo, lo únic que exprimia, eren les mandarines algun matí per fer-me'n un suc.
Aques cop, de debó de debó, intentaré fer-te cas.
A vere què en surt!!!

(... un somriure de benvinguda!)

'>http://