Moltes persones es proclamaran els nostres amics en el transcurs de les nostres vides.

Però realment qui són els verders amics, qui són aquells que estaran a les bones i dolentes amb tu... m'encantaria saber-ho.

Tal vegada una mostra d'afecte et faci pensar que tens una gran amistat, tal vegada un crit, una abraçada, no ho sé.

Ja no sé què creure de l'amistat, persones que diuen ser els teus amics, però amb el transcurs del temps t'adónes que estaven al teu costat tan sols per conveniència, aquestes persones a les quals tu els vas lliurar tot; el teu afecte, confiança, amor, el teu temps. Ara són tan sols persones ...

Quina pena veure que t'estàs quedant sola, i que les unicas persones en les quals confiaves, ja no estan amb tu.

Per què ? Serà perquè es van cansar de tu ? No, és perquè en realitat mai van ser els teus amics... Sento un buit quan escolto parlar d'ells, perquè ja no són part de la meva vida, ja no són el meu problema, ja no són el meu suport...

Simplement, mai van ser els meus amics.

(... un somriure agredolç.)