Les meves vértebres a les teves mans gemeguen cada vegada que em gires.
No vull arrossegar-me, no em dónes elecció.
Lo teu és violència, lo meu també.
Em mires i no veus més que un espai llunyà.
Em duus cap a enrere, m'abandonaràs.
Fas mal. M'esgarrapes l'esquena i em deixo dur.
La meva porta, un espai sense tu.
No vull arrossegar-me, no em dónes elecció.
Lo teu és violència, lo meu també.
Em mires i no veus més que un espai llunyà.
Em duus cap a enrere, m'abandonaràs.
Fas mal. M'esgarrapes l'esquena i em deixo dur.
La meva porta, un espai sense tu.
(...un somriure a pàs de tango.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario