Tota la vida ens han estat venent el desig i l'objectiu del control. Tot ha d'estar sota control.
Les teves emocions han d'estar sota control. El teu treball, la teva vida, la teva economia. Les situacions han d'estar sota control. Fins i tot, fas servir preservatius de marca control.
Control, és l'única, la veritable paraula, la qual ens fa sentir segurs, i sense la qual tot sembla que tot se'n va a n'orris.
Ens han educat així: control, control, control.
I què passa llavors?
Que un dia un vehicle es creua en el teu camí. Que un dia el teu cor falla. Que un dia troben quelcom una mica extrany en tu. Que un dia algú desapareix de la teva vida. Que un dia la teva empresa fallida, la teva casa s'enfonsa o s'incendia, o et veus enmig d'un atemptat. Que un dia, de cop i volta, tot desapareix i resulta que rés estava sota control.I per a això no estem educats.
Si la teva ànsia a la vida és tenir-ho tot sota control, ja et dic una cosa: tard o d'hora fracassaràs.
Intenta només fer-te el menor mal possible. I gaudir del temps que tinguis, perquè tot, absolutament tot, és un regal. No ho malgastis cremant el teu cap.

I és que, al final, l'única cosa que no tenim sota control és això: el pensament.

(... un somriure controlat.)