Avui el meu fill m'ha fet recular uns anys enrera amb el pensament... I és que al portar-lo al llit, hem obert la persiana, i amb la llum que entrava des de fora, hem estat fent hombres xineses!

Recordo que, quan era petita, teniem un veí (l'Andreu), que vivia al pis de sobre nostre... Cada nit quan el meu avi sortia a fer la cigarreta, sortiem amb el meu germà a fer-li companyia. I allà estava l'Andreu, pendent de nosaltres, i a punt per començar-nos tot un espectacle... el record que en tinc és dolç. Sempre ens hi posava un punt de musica (jazz) de fons. Erem petits, i als nostres ulls alló era espectacular...

Avui hi he retornat, peró amb en Martí hem canviat l'escenari... i la música es clar! Ha estat fantàstic!

(...un somriure nostàlgic, peró alegre.)

http://salonmedia.vo.llnwd.net/o1/mp3s/2006/july/dazzlers-makeba.mp3