lunes, 18 de febrero de 2008

De tant en tant, miro la lluna esperant que em doni una senyal, una mirada, o simplement que em faci companyia...



M'encantaria ser poesia!

3 comentarios:

TRO(B/V)ADOR DEL SANT GRAAL dijo...

No m'atreveixo a possar res en el post de dalt.Siau ben feliços.
ELSGRECSANTICSESCRIVIENTOTSEGUITAMBMAYUSCUL
ESAIXISHANESCRITGRANSEPOPEIESCLASSIQUESFELICIT
ATSAMBUNGRANSOMRIURE

Qu! dijo...

Hauries d'atrevirte-hi doncs! Es ben divertit...
És dificil ser feliç amb una persona que ni tan sols has vist una vegada!
Peró jo sempre ho estic!
:-)
I el gran somriure... espero i dessitjo que no el perdis mai, segur que estàs ben mono amb ell posat!
;-)

Qu! dijo...

Saps tro(b/v)ador...
ungestamableounsomriureminspiraamolt...tuenformespartdetotaixotambe.