domingo, 3 de febrero de 2008


La dependència al mòbil és un problema "pa cagarse".

No suporto aquells que em recriminen no agafar una trucada. O retornar-la. O respondre un sms.

No. No vaig amb el mòbil. A casa no m'el emporto a tots costats.

I sí, autogestiono les meves trucades.

Perquè sinó existeix la pantalla i les agendes?

Per a saber qui truca i tenir opció a decidir sobre si agafar-lo o no.

Les dependències són una porqueria. I més quan només duen a un "Hola, com estàs? Bé. Et trucava per saber que tot estava bé."


(... un somriure sense cobertura.)

No hay comentarios: