domingo, 2 de marzo de 2008




Què faries si et diguéssin que et queden 3 mesos de vida?




Ès una pregunta que a tots ens han plantejat, peró que que no ens atrevim a considerar-la seriament per qüestions de "yuyu".




Què faries si et quedéssin 3 mesos de vida?




A tots sen's apilonen projectes absurds, que segurament els propis motius de salut fagin impossible que els puguis realitzar.


Viatjar! Viatjar ara, perquè?


Siguem realistes... ara és el pitjor moment per viatjar.




No sé.




Entregar-te als plaers de la vida.


Clar que els plaers de la vida son molts... i tenim 3 mesos.




Aprofitaries aquests ultims mesos per pagar comptes amb el passat? Reunir-te amb gent per dir aquestes ultimes paraules que no et vuls dur amb tu?




Dir que la mort és una filladeputa, és com dir que el propietari ho és per cobrar el lloguer cada principi de mès. Després de tot, no podem oblidar que estem a aqui de "prestao".




Quan el toro ve, lo més que podem fer és, agafar bé el capot. Peró en moments així, estic segura que el que conta és la "cuadrilla" i l'art del torero, no per matar, si no, per no ser matat!


I encara així, qui ho passa pitjor són els aficionats, que miren des de les grades, amb el cor al puny...




(...un somriure plè de vida.)

2 comentarios:

TRO(B/V)ADOR DEL SANT GRAAL dijo...

Alguna vegada hi he pensat,el més lluny que he arrivat és a creure que de una manera molt poc personal es pot veure la mort com un triomf de la vida, sona estrany...pero només els vius es poden morir, engreixar, fumar,etc...
Molts parents propers ja s'han mort.La seva obra perdura i moltes coses desagradables se les han estalviat.

Nom dijo...

La única cosa bona que té la mort, és que només et pot passar un cop...

Tot i que, veient morir als nosaltres, una part nostra mor amb ells...