M'importa poc.
És la meva última adquisició, una frase de tres paraules, un “modus vivendi”, no, més aviat un “modus operandi” o un “modus supervivendi”. No ho sé, mai se'm ha donat bé el llatí (potser perquè, com tantes coses, mai l’he estudiat.)
I així, retornant cap a casa, intentant que la vida es deixi influir pel meu camí i adquireixi la mateixa inclinació, vaig tarareixant alguna cosa que no existeix i, de sobte, m'adono que estic envoltada de coses que no existeixen.
Que semblen reals però no ho són. Perquè rés, ni ningú, és el que sembla. O almenys no el que suposem que és.
I em repeteixo altra vegada, m'importa poc, m'importa poc.
Llavors arribo a casa, fa calor, la nit és agradable, semiprimaveral. Veig gent que somriu. Fins i tot aquella sèrie em sembla entretinguda. Parlo i ric. Res és tan dur com sembla.
En el fons, què collons, fins i tot puc tenir raó!!!
És la meva última adquisició, una frase de tres paraules, un “modus vivendi”, no, més aviat un “modus operandi” o un “modus supervivendi”. No ho sé, mai se'm ha donat bé el llatí (potser perquè, com tantes coses, mai l’he estudiat.)
I així, retornant cap a casa, intentant que la vida es deixi influir pel meu camí i adquireixi la mateixa inclinació, vaig tarareixant alguna cosa que no existeix i, de sobte, m'adono que estic envoltada de coses que no existeixen.
Que semblen reals però no ho són. Perquè rés, ni ningú, és el que sembla. O almenys no el que suposem que és.
I em repeteixo altra vegada, m'importa poc, m'importa poc.
Llavors arribo a casa, fa calor, la nit és agradable, semiprimaveral. Veig gent que somriu. Fins i tot aquella sèrie em sembla entretinguda. Parlo i ric. Res és tan dur com sembla.
En el fons, què collons, fins i tot puc tenir raó!!!
(...un somriure, sense importància)
2 comentarios:
M'importa poc.Seria una defensa tan contra les banalitats com contra allò que'ns volen impossar sense que ho justifiquin prou.No ho prendria massa en serio, car sòm sempre persones encuriosides i dinàmiques per el pas del temps.Crec que enlloc de criticar per criticar s'hauria de possar més interes en tenir criteri i generositat.Qui sòm? el que diem/escrivim?, el que'ns guardem?...Còm ens veiem a nosaltres mateixos?, com ens veuen els demès?.
Somriure metafísic.
Illes arrosegades pel corrent
http://www.youtube.com/watch?v=Jwz2-0ilZ8o
Només un apunt... pq les coses que ens importen poc són les que més ens preocupen?
Publicar un comentario