Quan el nen va preguntar, "puc entrar?", el porter li va dir "no, encara no tens edat, aquest és un lloc on els grans venen a divertir-se".

I el nen li va contestar, "i jo no puc divertir-me?". "Sí, clar", va respondre el porter, "però els nens us divertiu d'una altra manera, aquí els grans fan coses que els nens no podeu fer perquè encara sou petits".

El nen es va donar mitja volta, satisfet. Perquè ell es divertia com un nen,

i anys després ho faria com els grans.

Però els grans, que estaven dintre de la discoteca ja no tenien més que una opció.

Es va sentir feliç, es va comprar un gelat se'n va anar al parc.

S'en va anar aviat al llit, al matí següent, seguia sent un nen, però ara ja no tenia tanta pressa a créixer.

L'única cosa, que la botiga dels gelats estava a punt de tancar perquè l'estiu acabava.

Però encara li quedaven uns anys de maduixa i nata.

De blaus, i de ferides que es curen en dos dies.

(... un petit somriure.)