Cada vegada que t'aproximes hi ha una cosa que canvia en tu i en mi. És pura màgia. I jo no sabria definir-ho exactament però sempre que ho fas, conscientment o sense voler, marques una diferència en mi i en tu. Encara que només sigui un gest o un simple pas teu o meu... amb una mirada m'escalfes la sang i encens les meves galtes. Tan sols una paraula dels teus llavis fa que es fongui el meu pols i perdi l'alè d'una forma instantània.

No ho sé exactament perquè amb tu és difícil definir les coses. Sempre ho ha estat. Potser és que som tan diferents, tan nosaltres mateixos, que al final hem acabat assemblant-nos inevitablement. Complicats i inoportuns. Apropant-nos i allunyant-nos infinitament sota la nostra pròpia llei d'atracció universal.
Tan nostra que pot ser que mai no siguem nosaltres...