Perquè saps que et tinc una especial estima... Perquè hi ets sempre... Perquè jo no hi he estat sempre... Perquè vaig trencar una promesa (una visita al mes)... Perquè ets admirable... Per les rutes per Canet (2, peró fantàstiques)... Per un pà amb tomàquet que em vares fer deliciós... I per tots els moments que encara ens queden pendents!
Per tu, Theo!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Sento la teva absencia, aquet espai buit, aquet silenci perpetu, aquesta distancia....però sé que no trigarem a compartir un entrepà de pernil. El temps no pot ser tan cruel!!!
Publicar un comentario