No m'agrada treure diners del caixer, i menys amb un follet al costat!
Me'l vaig creuar en un semàfor. El tipo, es va posar al meu costat i em va clucar l'ullet.
Vaig estar a punt de caure morta... quin ensurt!
Peró vaig fer com si no l'hagués vist, al cap i a la fí, amb prou feines m'arribava al genoll.
Peró ni així!!!!!!
Portava la tipica roba de follet, que dic jo, que després de tants segles, ja els podia haver donat per canviar-los... Doncs no! Aquests tipus son molt conservadors.
Sombreret de cucurucull amb vius colors, pantalons bombats i sabates acabades en punta que miren al cel.
Es va agafar de la meva jaqueta i em va fer una estrebada forta. Li vaig deixar anar discretament una patada i un cop de mà, peró rés, allà seguia!
-- Què dimonis vols?
-- Ets soltera?
-- I aixó a tu, què cony t'importa? Deixa la meva bossa, enano!
-- No sòc un nan, sóc un follet. Hi ha una gran diferéncia!
--Bufff... tampoc crec que m'hi vagi la vida en aixó.
-- Pots dir-me si ets soltera, siusplau?
-- No, no ho soc! Casada en terceres noces, amb dues filles, i una fillastre!!! Et va bé?
-- Que fort! Has de ser una bruixa, d'ofici vull dir!
-- I ta mare, maco?
-- Em veus maco?
-- Ayyyy...

Aqui el semàfor es va posar en verd. Vaig sortir corrents cap al caixer automàtic. Arrossegant amb mi el follet, malgrat els cops de puny que li propinava. La gent s'anava apartant al meu pas, i va ser quan vaig recordar que la gent "normal" no pot veure els follets.
Vaig continuar caminant a batzegades amb aquest bony al coll... Aixó sí, molt digne jo!
Gràcies deu, no hi havia cua al caixer.
Vaig posar la targeta i em va demanar el meu numero. Sempre dubto de la meva clau secreta, peró aquesta vegada, vaig encertar a la primera.
Una pantalla bruta, ratllada i invisible per la llum del dia, em va preguntar què dessitjava.
Vaig fer ombra amb les meves mans, i vaig prèmer amb energia el botó de "treure diners".
Anava bé.
Quantitat? Vint euros.
"La quantitat sol.lcitada ha de ser múltiple de 50"
Em cagu en tot!!!! Deixo escapar un geméc i dubto.

-- Tardaràs molt?- coi de fullet altre vegada.
-- Tardaré el que em doni la gana, està clar?
-- Quin mal caràcter... dubto que tinguis marit mai!
Vaig tirar-li una patada, peró vaig fer tard. El molt canalla la va esquivar.

Centra't, centra't... multiples de 50???
Vinga, un bitllet de 50 i ja està!

La pantalla em diu que la meva sol.licitud s'està cursant. Per fí una altre pantalla.
"Dessitja el comprovant de la seva operació?"
A cagar!!! El que dessitjo són els meus diners! No, no vull justificant!
Vaig aguantar la respiració fins que la ranura va escopir la meva targeta i els meus diners!

Estrebada a la bossa.

-- Em dones la meva part?
-- A sang de què? No et conec de rés!
-- Ah, peró aixó es per la borratxera que vas acafar l'altre dia al bar de'n Polzet. Vas perdre jugant al poquer amb la parella de Trolls. Jo et vaug deixar diners.

Un núbol espès començava a aixecar-se de la meva memória.

-- Deumeu!!! I l'Elf?
-- Amb aquest vas perdre tota la teva roba... així ja no és cosa meva, tot i que em va agradar mirar.
-- Ayyy...
-- Em dones els meus diners o què?
-- Quant et dec?
-- 300 Euros!
-- Aixó és multiple de 50?


( a tu... i espero que el teu follet no et doni tant pel cul com el meu! ;-P )